La recuperació de les dansetes de la processó de Sant Josep d’Alginet

Lluís J. Palop

 

 

Alginet és potser l’únic poble de la província que celebra Falles Patronals, ja que com és sabut Sant Josep és el patró del Nostre Poble. Per això Alginet li fa dos festes, les falles en la seua data, i les Festes Patronals, ara anomenades populars, que antigament se celebraven a octubre en acabar la collita de l’arròs. Actualment, i desaparegut el cultiu d’eixa gramínia, les festes han estat traslladades, com és sabut, al més d’agost.

 

Un dels actes més importants, i alhora més oblidats de les nostres Festes Populars és la processó al patró del nostre poble, Sant Josep.

 

Els testimonis de la gent major i els documents escrits ens parlen d'una processó molt lluïda, amb una volta més llarga que l'actual i farcida d'elements festius i simbòlics com ara gropes, banderoles, dansetes i personatges bíblics, a l'estil de la processó del Corpus de la ciutat de València o la més propera processó a la Mare de Déu de la salut a la nostra veïna ciutat d'Algemesí.

 

Podem citar, per exemple, a José Alegre Ortiz, que al seu llibre “Asi fue y así es nuestro Alginet” ens fa una breu descripció de la processó cap a finals del segle XIX, tal i com encara ell la va conéixer.

 

També són nombroses les cròniques que els diaris de l'època publicaven, com ara a “Las Provincias”.

 

Darrerament , la historiadora alcudiana Oreto Trescolí ha tingut accés als arxius de la roberia teatral, casa insa, que llogava els vestits per a les dansetes de pràcticament tots els pobles de la província. En eixos arxius es demostra clarament la gran aficció d’Alginet a les dansetes processionals, l’última de les quals va eixir a la processó de sant josep de 1912.

 

És per això que 100 anys després el Quadre de Balls Populars d’Alginet, amb la col.laboració inestimable de l’Ajuntament d’Alginet i del seu Alcalde i regidor de cultura,  es va proposar recuperar part d’eixa antiga esplendor tornant a traure les dansetes. La processó, mal dita trasllat, del passat 26 d’agost va ser l’ocassió triada, en la qual tornaren a sentir-se dolçaines i tabals, castanyetes, pals i planxes omplint de música i color la nostra processó. Les danses recuperades foren les següents:

 

-La Dansa dels Nanos. Fou l’encarregada d’obrir el seguici, tal i com ho feia 100 anys enrere, segons ens conta José Alegre en el seu llibre Así fue nuestro Alginet. En la dansa dels Nanos sis dansants porten uns cap grossos o cabuts, que representen per parelles tres races i pobles del món. Per tal de perpetuar el costum l’Ajuntament ha manat confeccionar 6 capgrossos, que representen una parella de valencians, altra de musulmans i altra de negres. L’artista encarregat de la seua confecció ha estat de Carcaixent. La indumentària de cada balladora era la corresponent a cada raça o poble. Pel que fa a la música i la dansa, s’ha optat per fer la que actualment es balla a la processó del Corpus de València, caracteritzada per la seua elegància i vistositat.

Imatge de la Dansa dels Nanos.

-La Dansa dels Pastorets. En ella, un grup de xiquets vestits amb la roba considerada típica de pastors fa una sèrie d’evolucions ajudats de panderetes i castanyoles. En no haver-nos aplegat cap melodia de les danses de pastorets que es ballaven a Alginet, s’optà per interpretar un dels balls de pastorets conservats a Algemesí.

 

-Dansa de les Gitanetes o Ball de la Carxofa. És un ball molt estés per tota Europa, en el qual els dansants trenen unes cintes que pengen al voltant d’un pal. Sembla que simbolitza l’adoració dels jueus a l’eucaristia, ja que a València, on s’anomena ball de la Magrana, dalt del pal on pengen les cintes hi ha una espècie de magrana de cartró pedra que en obrir-se al acabar el ball mostra una reproducció de la custòdia. Actualment, a més a més de la ciutat de València, on és ballat per xics joves, s’han conservat exemples a la nostra comarca, concretament a  l’Alcúdia i Algemesí. A estes poblacions s’anomena Ball de la Carxofa, ja que l’artefacte que se situa dalt del pal s’assembla més a esta hortalissa. Per al nostre poble hem triat la versió del ball dels dos pobles de la nostra comarca, i s’ha optat per una roba considerada típica de les gitanes, amb ones i clavells als cabells, mantonets de seda amb serrell i guardapeus o faldes de cotó amb volants. 

La Dansa dels Pastorets.

 

 

La Dansa de les Gitanetes o Ball de la Carxofa.

 

-La Dansa del Bastonets. En ella 8 hòmens armats amb un pal d’una 40 cm que porten a la ma dreta i una xicoteta planxa que porten a l’esquerra fan una espècie d’esgrima rítmica, en la qual entrexoquen els pals i planxes de forma molt vistosa i sorollosa. D’aquesta dansa tenim constància que era ballada al nostre poble segons consta als arxius de casa INSA. A la nostra comarca sembla que es ballava també a Carcaixent i Cullera, i s’ha conservat amb gran vitalitat a Algemesí i a l’Alcúdia, on se la coneix pel nom de Els Dansadors. De fet l’estructura bàsica de les danses de bastons riberenequesés la mateixa i és la que hem adoptat per a Alginet. Pel que fa a les músiques, hem triat dos que tenen en comú Algemesí i l’Alcúdia i hem recuperat una tercera que era ballada en Cullera i que es conserva gràcies a una partitura. En quant a la indumentària, s’ha optat per camisa, saragüells calces blanques i espardenyes de careta, combinats amb faixes de color groc i morat amb bandes creuades al pit de color també groc i morat, els colors considerats propis del patriarca Sant Josep.

El resultat va ser molt aplaudit pel públic, que a més de gaudir de l’espectacle veia com la Processó principal del poble guanyava en vistositat. Així i tot no està tota la faena feta, ja que cal consolidar les danses recuperades i aconseguir recuperar-ne d’altres que també es feien, com ara la dels porrots, els gegants, els Tornejants o altres. També desfilaven, com s’ha dit, les gropes, cavalls ricament adornats muntats per genets vestits a l’antiga; banderoles i personatges bíblics. Sembla que al poble era molt popular el conjunt que representava la fugida de la Sagrada Família a Egipte, més conegut per la Mare de Déu de la Burreta. En tot cas 2012 ha estat un començament d’un ressorgiment que deu continuar-se en anys vinents.

Vols ser faller/a?

Si estàs llegint aquest punt és perquè potser estàs pensant en ser el nou membre de la comissió? Ací te facilitem el full d'inscripció per a què pugues apuntar-te. T'esperem!

Ens veiem al Casal!

Estàs interessat en saber alguna cosa concreta? Necessites aclarir algún dubte? Doncs, les portes del Casal Faller están obertes per a tu. Ens veiem els dilluns de 20.00 a 22.00 hores!

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© 2017. AC Falla Poble d'Alginet | Avís Legal