Indumentària tradicional valenciana: la roba d'hivern

Com moltes altres festes del nostre calendari tradicional, la festa de les Falles al Patriarca Sant Josep va ser instaurada el 19 de març amb la intenció de solapar-se i així camuflar la festa de les saturnals, celebrada pels romans abans de la seua cristianització. Amb esta festa, abans i hui, celebrem l’aplegada de la primavera, que entra, justament, el dia 21. Són per tant dates en que l’oratge és molt variable, tots recordem falles molt caloroses, sobre tot al dia de Sant Josep en què més d’una ha tornat al casal amb la cara cremada pel sol, o també molt gelades. En tot cas, sempre és important el contrast entre el dia i la nit, cosa que ens crea no pocs problemes si hem de vestir-nos a l’antiga, ja que són poques i poc conegudes les peces d’abric, sobre tot al cas de les dones.

 

Cal destacar també que el vestit ara conegut com de fallera i antigament  com de llauradora o de valenciana, va ser concebut com una idealització de la forma de vestir tradicional habitual en les valencianes fins a mitjans del segle XIX. Esta idealització, basada en les millors i i més ben conservades peces del baül, es basava bàsicament en els teixits de seda, precisament poc adequats contra el fred. Però ¿com es vestien les valencianes en hivern? Tractem de vore-ho.

 

En primer lloc, cal destacar que no eren massa les diferències entre la forma de vestir en hivern i en estiu, però si en els teixits emprats i en la quantitat de roba que es portava damunt. Comencem per la roba interior, idèntica a l’hivern i a l’estiu i hui molt descuidada.

 

Directament sobre la pell, era d’ús obligat la camisa, semblant als actuals camisons. Era una peça que cobria des de l’escot als genolls, confeccionada normalment en fil fet a casa i/o cotó. Encara que poc, ja compleix una certa funció d’abric.

 

A continuació la dona es posava diverses sinagües, també de fil o de cotó, algunes d’elles estampades. A l’hivern es posaven unes sinagües d’ús semi exterior, es a dir, que podien portar-se baix d’altres faldes o directament per fora, confeccionades amb teles de llana: pany, drap, estamenya i d’altes. Aquesta peça, bàsica en l’abric de la dona, rep el nom de guardapeus de llana, faldellí, refaix o refajo (pronunciant-se la j castellana com una c). Hi ha gran varietat de faldellins, però tots tenen en comú la seua vistositat. A terres valencianes podem trobar de diferents tipus:

 

-Confeccionats amb tela de quadres anomenats escocesos, que podien anar adornats amb algun sacsó i aplics de tela retallada. S’han torbat exemplars sobre tot a la zona de les comarques de l’interior de Castelló.

 

-Brodats. Normalment sobre teles llises, encara que també se n’han trobat sobre teles ratllades. Els brodats es fan amb vius colors, amb llana, i amb punt de realç.

 

 

Faldellí de llana teixida de quadres. Reproducció contemporània.

 

Faldellí de llana brodada en negre. Reproducció contemporània.

 

-Pintats. Sobre teles llises, es fan diverses sanefes amb dibuixos prèviament retallats a una plantilla, amb la tècnica d’estarcit. Solen presentar dibuixos florals molt bigarrats amb presència de pardalets, arabescos i altres motius.

 

-Amb aplicació de teles retallades, normalment en vellut i cotó. Les aplicacions retallades, anomenades en altres terres “picaos”, poden ser des de senzilles sanefes fins a complicats dibuixos amb motius florals i de pardalets.

Faldellí de llana groga pintat amb sanefes estarcides de dos colors. Peça original del S. XIX

 

-Ratllats, fets amb teles teixides formant ratlles, bé en horitzontal, bé en vertical. A voltes eren brodats, i en altres ocasions eren plissats per la seues propietàries, i més endavant “encanyonats”, formant un curiós aspecte d’acordió. Aquests faldellins encanyonats s’han mantingut  al vestit típic de manxega, però també són considerats propis de pobles tan nostres com Moixent, Bocairent, Onil i altres.

 

-De punt de calça. Encara que sembla estrany, també s’han trobat exemples de faldellins fets amb punt de calça, alguns d’ells d’un sol color, i altres ratllats imitant l’efecte dels faldellins encanyonats.

 

Sovint es podien portar diversos faldellins superposats, i era comú protegir-se del fred al cos embolicant-se amb la mateixa falda.

Faldellí de ratlles multicolors teixides i mantellina de mitja lluna. Reproduccions contemporànies

 

 

Faldellí encanyonat, també anomenat “refajo crusat”, reproducció contemporània.

 

Sobre el cos, i superposat a la camisa, es posava un cos molt cenyit i escotat de màniga llarga, que s’anomena gipó. Podia ser de molts teixits i colors, encara que predominaven els colors foscos i els teixits de vellut. Actualment els conservem com a peça pròpia d’actes religiosos com la missa o l’ofrena, ja que tapa els braços.

 

El gipó cenyia, a l’igual que el justillo (igual però sense mànigues) el cos de la dona, i apretava i pujava els pits, marcant un generós escot, que SEMPRE es cobria amb el mocador de pit, mal conegut com a manteleta. Aquesta es subjectava amb agulles al cos per darrere, i es deixaven caure les puntes per davant. Es podien creuar, lligar amb un nus, amagar dins del gipó, etc. En èpoques de fred els mocadors de pit podien ser de llana, estampats amb dibuixos de catxemira, també coneguts com de “tomaqueta i ou”, per la similitud amb este plat tan nostre i se solien posar cobrint part del braços. Alguns d’ells eren de gran tamany.

 

A tot açò, cal afegir les robes d’abric, que es posaven per damunt de tot el conjunt al hora d’eixir al carrer. Podem nomenar les següents peces d’abric:

 

Mocadors de llana de gran tamany, com els descrits adés.

 

-Mocador de Manila. No és pròpiament una peça d’abric, ja que es confecciona en seda. El mocador o mantó de Manila era una peça més de gran luxe i festa, i ha sobreviscut com a peça obligada en algunes danses de carrer. De tota manera cal destacar que es pot utilitzar perfectament amb el vestit de valenciana i que a falta d’altres, pot fer la seua funció d’abric.

 

-El mocador de 8 puntes, o caputxa. Es tracta d’unes grans peces de llana,de forma rectangular  teixida formant dibuixos de catxemira. Estes peces eren confeccionades originàriament a l’India però amb la industrialització europea es confeccionen també a Anglaterra o França. Per a la seua col·locació, es doblaven formant un quadre, i este quadre es doblava en triangle com els mocadors de coll. El bec (pic) es situava a l’esquena, i es doblava un dels plecs amunt sobre el cap, formant una caputxa.

Mocador de 8 puntes o caputxa desplegat.

Mocadors de 8 puntes de confecció contemporània, en distintes col·locacions.

 

-El mantó o manto de tapar. Es tracta d’una gran peça quadrada, normalment de llana, bé teixida i tricotada, sovint color negre encara que també hi ha de colors i brodats. Solen tindre grans serrells. Es col·loca doblada en triangle sobre l’esquena o cobrint també el cap.

 

-Toquetes. Són més modernes que el mantó, i per tant menys adequades per a la indumentària tradicional, encara que les més antigues tenen una forma triangular que denota el seu origen a partir del mantó.

Manto de tapar, peça original del segle XIX, trobada en Alginet.

 

Manto de tapar. Peça original del segle XIX.

 

Cal destacar també que cap investigador coneix res del famós “Pañolón Valenciano”, per la qual cosa sembla més un invent comercial. La seua confecció en seda tampoc sembla molt adient per a protegir del fred. Pel que fa a les mantes morellanes per a dona , també són un invent molt recent i alié a la tradició.

 

Són, per tant, moltes les alternatives per a poder vestir-se ben abrigada a falles sense perdre l’essència de la nostra roba tradicional valenciana.

Text: Lluís Josep Palop

Fotografies: Antonio Fernández

Models: Mª Amparo Bosch, Mª Rosa Roig, Fernanda Bosch, Mª Carmen Canet, Lourdes Peris, Isabel Cholvi.

Peces de roba: Mª Amparo Bosch, Mª Rosa Roig, Fernanda Bosch, Mª Carmen Canet, Lourdes Peris, Isabel Cholvi, Amparo Marín Villalba.

Vols ser faller/a?

Si estàs llegint aquest punt és perquè potser estàs pensant en ser el nou membre de la comissió? Ací te facilitem el full d'inscripció per a què pugues apuntar-te. T'esperem!

Ens veiem al Casal!

Estàs interessat en saber alguna cosa concreta? Necessites aclarir algún dubte? Doncs, les portes del Casal Faller están obertes per a tu. Ens veiem els dilluns de 20.00 a 22.00 hores!

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© 2017. AC Falla Poble d'Alginet | Avís Legal