El Campanar d'Alginet

Lutxo Palop de León

Fotografies: Antonio Fernández

Construcció

La construcció del campanar d’Alginet va suposar per als nostres avantpassats la culminació de la gran empresa que fou construir l’Església parroquial de Sant Antoni Abat. La construcció del temple parroquial, que hui vegem certament modest en grandària respecte al nombre d’habitants actual del nostre poble, va suposar un gran esforç per als nostres avantpassats.

 

Una volta enllestida la nau de l’església, fou beneïda al mes de setembre del 1699. Tres anys més tard, l’onze de setembre de 1702, el Consell General i Particular, allò que hui equivaldria a l’ajuntament, es planteja la necessitat de construir el campanar, i comença a plantejar-se el lloc on s’havia de construir. Pareix ser que eixe mateix any comencen les obres , dirigides pel mestre Thomas Llongos, però al 1705 es detenen perquè cal reparar la capella del trans sagrari (l’actual sagristia) perquè estava en mal estat precisament perquè havien instal·lat les campanes a la seua teulada, i el seu pes i moviment havia provocat perillosos clavills. També és l’època en que Espanya està immersa en la famosa Guerra de Successió, que no acabà en València fins l’any 1707, amb catastròfiques conseqüències per als valencians.

 

L’any 1748 per fi es reprengueren les obres , que prosseguiren amb moltes dificultats econòmiques fins l’any 1773. Eixe any es lluïx i es dona per acabada l’obra.

Descripció

El resultat de tot este procés constructiu és la típica torre campanar barroca valenciana de planta quadrada, semblant a altres com ara el de l’oratori de Sant felip Neri de València o molts altres de pobles valencians, com ara els dels pobles veïns de Sollana o l’Alcúdia,  este  últim més alt i robust però no per això més bell.

 

La seua ubicació respecte a l’església és ben curiosa, ja que es troba pràcticament separat d’ella. De fet l’unix a la capella una construcció annexa per a situar el rellotge, i està junt a la zona de la capçalera, i no als peus com sol ser habitual.

 

Consta de tres cossos principals rematats per una llanterna de dos cossos o pisos més. En conjunt resulta molt esvelt i estilitzat, sobre tot quan s’observa de front.

Detall de la llanterna de remat i la cornisa i ampit ondulats.  

 

Detall dels pinacles de la terrassa.

 

El primer cos és el més alt i també el més ample, ja que com s’ha dit té adossada una construcció que l’unix a la capella i que alberga el rellotge i la seua maquinària. En ser la base només té dos menudes finestres. Com a decoració té un escut d’Alginet en relleu de pedra, instal·lat als anys 70, uns curiosos capitells que remarcaven unes pilastres pintades que s’han perdut en les últimes mans de pintura i com no, el rellotge. Este primer cos està dividit del següent de més amunt per una potent motllura de pedra, que a les parts centrals de les 4 façanes descriu una espècie d’arquet. Esta mena d’ornament és molt propi de l’art barroc i li dóna a l’edifici un efecte de moviment.

 

El següent cos està un poc més decorat. Als cantons presenta pilastres d’ordre toscà, i en les cada façana dos singulars mènsules que sostenen un entaulament clàssic amb arquitrau, fris i cornisa. A la seua façana oest, la que dóna a la plaça, hi ha un balconet amb ampit de ferro forjat.

 

Sobre la cornisa del segon cos es recolza el tercer cos, destinat a albergar les campanes. En el tercer cos es multipliquen les pilastres a les façanes, ja que hi ha 4 per façana, agrupades en grups de dos. Entre estos conjunts de pilastres s’obrin les finestres amb arc de mig punt on pengen les campanes. Este tercer cos es remata amb un altre entaulament clàssic, però que repetix l’ondulació del primer cos i al qual s’afegixen mènsules. Sobre este entaulament l’ampit d’obra repetix la curiosa ondulació, i es remata amb pinacles de piràmides i boles.

 

El remat del campanar és una airosa llanterna formada per dos pisos. L’inferior té les 4 cares obertes per un alt arc de mig punt reforçat per 4 contraforts també oberts en arc als cantons. En este remat se situen els campanons del rellotge, que marquen les hores i els quarts. El segon pis del remat té també les 4 fronteres obertes amb arcs i els contraforts es convertixen en quatre volutes perforades. Finalment corona el conjunt una cupuleta de teules vidrades en blau i blanc, i la creu amb penell de ferro forjat, que reproduix la silueta de Sant Antoni del Porquet, sant titular de la parròquia. Per a completar la decoració tot el campanar està lluït i decorat amb bicromia de tons rosats ben curiosos, que remarquen pilastres i fan figures geomètriques als espais buits.

El penell amb la imatge de Sant Antoni, titular de la parròquia.

L'interior

L’accés al campanar es fa des d’un corredor que s’obri a un lateral de la capella de la comunió. Allà trobem una imponent porta que sembla ser la original, amb fusta molt grossa i antiga. Es tanca amb un  pastell molt gran de ferro forjat, i per a evitar que els campaners es quedaren tancats accidentalment hi ha una espècie de gatera o forat en alt per a poder obrir la porta des de dins. Una volta accedim al campanar, ens troben una escala de planta quadrada que va pujant a trams, deixant un replanell a cada cantó. Esta escala deixa un buit al mig, per on abaixaven les cordes per a tocar les campanes a mà des de baix de la torre. 

La porta d’accés, original del segle XVIII.

 

Escala en el racó de la sala de les campanes.

 

Un del grafittis de l’escala.

 

Escaleta de ferro en la sala sense finestres entre les campanes i la terrassa.

 

Les campanes

El campanar és, sobre tot, un gran instrument musical, destinat a comunicar al poble misses, morts, alarmes, festes i també les hores. Hui no som conscients de com era d’important per als nostres avantpassats totes les informacions que els diferents tocs de campanes podien donar, ja que estem en una societat on la comunicació és molt més fàcil, i tothom compta amb un rellotge a l’abast. Per als habitants dels pobles i les ciutats de la societat tradicional les campanes eren un element imprescindible en les seus vides. Els seus repics marcaven el ritme de la vida, del treball i del descans, de l’alegria i del dolor, del perill i de la guerra. Informaven veïns i forasters de les hores canòniques, repicaven amb goig els dies de festa i ho feien amb un to fúnebre quan moria algun veí, marcant el pas de la processó que capellans, amics i parents feien des de l’església fins el cementeri amb el cos del difunt. Avisaven dels atacs i prevenien de les incursions de tropes enemigues, al mateix temps que anunciaven amb solemnitat la vista d’algun personatge il·lustre, ja fóra el rei, el bisbe o un noble. Servien, per últim, per marcar l’hora de recollida dels bons hòmens a les seues cases i per donar inici al temps dels lladres, els jugadors i les prostitutes, tot just després del toc del seny del lladre, a poqueta nit.

 

També és cert que amb la mecanització de les campanes i la desaparició dels últims campaners s’han perdut els tocs i matisos propis dels tocs del nostre poble que els motors antiquats amb que compten actualment les nostres campanes no poden reproduir bé. Tampoc sona igual un toc o un volteig a mà que el produït per martells mecànics. En esta mecanització les campanes també han perdut els seus antics contrapesos o truges de fusta, que han estat substituïdes per altres de ferro. Açò ha portat una pèrdua considerable de sonoritat, ja que la fusta amplifica el so, i és a més un perill per a la torre, ja que la fusta absorbia les vibracions que ara passen directament a la torre produint clavills. Per si açò fóra poc, el voltejar mecànic de les campanes, que no les deixa caure si no que les roda a un ritme fix, fa que el batall les colpege quan encara esta vibrant massa el bronze, cosa que pot provocar que les campanes es baden i inclús que es trenquen. Per això no està de més demanar des d’ací una restauració de les campanes per a recuperar el seu so i aspecte original, i per a salvaguardar la integritat del nostre campanar.

 

Actualment el nostre campanar compta amb un joc de 5 campanes de bronze d’ús religiós, situades al tercer cos o pis, i dos campanons de ferro, amb forma semicircular, situades al remat o llanterna, i que estan destinats a l’ús civil de marcar les hores. Les campanes d’ús litúrgic són, per desgràcia, prou modernes, ja que les antigues foren despenjades en la Guerra Civil de 1936 per a fondre-les i fer canons.

 

Les campanes són batejades amb el nom d’un sant, i a València el sexe del sant determina el gènere de la campana. Així al Micalet de la Seu de València es parla del Manuel i de la Maria, per exemple. A Alginet les campanes són , de més menuda a més gran, les següents:

 

-La campaneta menuda. No coneguem el nom amb exactitud, perquè està col·locada molt alta, sobre un altra, a la finestra que mira cap a llevant. En les fotos fetes per este reportatge, sembla que s’anomene Mariano, però no és segur.

 

-Sant Vicent Ferrer, o el Vicent. Situada baix la campaneta menuda, en la finestra que mira a llevant o cap a Cullera. Va ser fossa a l’any 1940 per Manuel Roses, i pesa aproximadament 182 quilos.

La campana xicoteta.

 

La campana menuda i el Vicent.

 

-Sant Antoni Abat, o l’Antoni. Està situada en la finestra que mira al sud, cap a l’Alcúdia. Va ser fossa a l’any 1940 per Manuel Roses, i pesa aproximadament 319 quilos.

 

-Sant Josep, o el Josep. Situada en la finestra que mira a ponent, cap a la plaça. És la més nova de totes, ja que va ser tornada a fondre pel fonedor Salvador Manclús a partir d’un altra del mateix nom a l’any 1993. Pesa uns 661 quilos.

 

 

Sant Antoni Abat o l’Antoni.

 

El Josep.

 

-Mare de Déu del Roser, o la Roser. La campana més gran porta el nom de la verdadera copatrona d’Alginet, la mare de Déu del Roser. Està situada mirant al nord, cap a València. Curiosament en els campanars valencians la campana grossa sol mirar cap a la plaça, però no és així a Alginet. Va ser fossa per Manuel Roses a l’any 1940 i pesa 927 quilos aproximadament.

 

A tot el conjunt cal afegir el campanons del rellotge, situats com s’ha dit a la llanterna:

 

-El xicotet, de ferro, que està destinat a marcar els quarts. Pesa aproximadament 125 quilos.

 

-El gran, del mateix material que l’anterior, destinat a marcar les hores, i que pesa aproximadament 422 quilos.

La campana gran, Maria del Roser.

 

Campanons del rellotge.

 

Desgraciadament ha desaparegut la matraca. La matraca era una espècie de gran carranc o carraca feta amb fusta, i que es tocava des del dia dels oficis fins al dissabte de glòria, perquè són dies de dol per la mort de Jesús i el so de les campanes es considera massa alegre. Les matraques fan un so sec i desagradable, d’ací l’expressió “donar la matraca” quan algú és molt pesat o llandós.

 

Encara que fora de funcionament, també hi ha una sirena, que fins els anys 80 sonava a la una del migdia, per a avisar als hòmens que estaven al camp del final de la jornada matinal. Als que en aquells anys anàvem a  escola també ens anunciava l’hora feliç d’eixir de classe per a dinar.

Alginet, des del campanar, mirant a València.

Els tocs

Com s’ha dit, la deficient mecanització de les campanes ha fet que els tocs s’hagen reduït i uniformat amb els dels altres pobles. Seria molt interessant poder parlar amb gent major que recordara com eren els antics tocs fets a mà amb cordes des de baix del campanar, o bé apinyant les campanes directament des de la sala de les campanes. Actualment es compta amb motors anomenats “d’impulsos” que reproduixen les espentes fetes a mà a l’hora de voltejar, i amb ordinadors que poden reproduir cadascun dels tocs. Actualment els tocs es fan des d’uns botons situats a la sagristia.

Alguns dels tocs que es conserven són:

 

-A missa ordinària: repicant de forma rítmica i uniforme una campana.

 

-Difunts: després d’un curt repic amb una campana van repcant-se amb un sol colp totes les campanes una a una, des de la més menuda i aguda fins la més gran.

 

-Volteig: totes les campanes voltegen alhora. És un toc que indica gran festa, i per tant només deuria sonar en grans celebracions com ara Corpus o Sant Josep, patró del poble. No té cap sentit la moda de voltejar tots els diumenges, i menys tant de temps, ja que s’aconseguix l’efecte contrari al desitjat, no fa festa i cansa, i els dies de gran festa no queden destacats.

 

-Albaet, o a glòria: es volteja la campana xicoteta. Es tocava quan moria un albaet, és a dir, un xiquet o xiqueta innocent, per la qual cosa es considerava que anava directe al cel, d’ací el nom de toc de glòria. És un toc alegre, i quan es produeix sembla que diga “cel, cel”.

 

Caldria, però, recuperar els antics tocs, i reproduir-los en unes campanes restaurades. També seria molt bonic recuperar les matraques, perdudes als anys 50 o 60.

 

El rellotge

Com s’ha dit, la maquinària mecànica del rellotge, de la casa Manclús de València, es troba hui parada. Caldria restaurar tan interessant element, i arreglar el quartet on es troba, on hi ha goteres i humitats i el canyís del trespol s’ha afonat. Actualment almenys el rellotge funciona amb un ordinador i marca puntualment tots els quarts i les hores.

Conclussió

Els alginetins podem estar ben orgullosos del nostre campanar, que si bé no és ni el més antic, ni el més alt, és una imponent obra barroca plena d’elegància i gracilitat, amb un aspecte molt esvelt que el fa característic junt al seu curiós color. Però és també un monument que cal cuidar, cal mantindre i cal restaurar. La cara nord, més exposada a les inclemències del clima, ja no té quasi pintura. Les campanes deurien ser restaurades i canviades les seues truges o contrapesos. Els antics tocs deurien recuperar-se, així com el bell costum de voltejar a mà, per a que continue sent, durant molts anys, el símbol del nostre poble i de la nostra falla, nascuda a la seua ombra.

Bibliografia

Campaners.com Pàgina web del Gremi de Campaners Valencians.

El Templo parroquial de San Antonio Abad de Alginet. Rafael Bosch López.

 

Agraïments:

D, Francisco, Rector de la Parròquia d’Alginet

Roberto Micó.

Vols ser faller/a?

Si estàs llegint aquest punt és perquè potser estàs pensant en ser el nou membre de la comissió? Ací te facilitem el full d'inscripció per a què pugues apuntar-te. T'esperem!

Ens veiem al Casal!

Estàs interessat en saber alguna cosa concreta? Necessites aclarir algún dubte? Doncs, les portes del Casal Faller están obertes per a tu. Ens veiem els dilluns de 20.00 a 22.00 hores!

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© 2017. AC Falla Poble d'Alginet | Avís Legal